El jutge Peinado proposa enviar a judici a Begoña Gómez per quatre delictes

El magistrat Juan Carlos Peinado ha decidit fer un pas definitiu en la instrucció i continuar amb el procés penal contra Begoña Gómez Fernández, esposa del president del Govern, i la seva assessora personal, María Cristina Álvarez. Després de mesos de diligències, el jutge veu prou indicis per a imputar delictes de tràfic d'influències, corrupció en els negocis, malversació i apropiació indeguda.

La decisió no arriba sola: l'acte també processa a l'empresari Juan Carlos Barrabés per la seva presumpta implicació en la trama d'influències, encara que el magistrat ha optat per arxivar l'acusació d'intrusisme professional que pesava sobre ell.

L'origen del conflicte: de la Moncloa a la Universitat

El nucli de l'acusació sosté que, arran de l'arribada de Pedro Sánchez a la presidència en 2018, Begoña Gómez hauria aprofitat la seva posició per a expandir la seva esfera d'influència professional. El focus se centra especialment en la seva etapa al capdavant del IE Àfrica Center i la seva adreça en el Màster de Fundraising de la Universitat Complutense de Madrid (UCM).

Un dels punts més polèmics de la resolució és la situació de María Cristina Álvarez. Segons la recerca, Álvarez hauria estat contractada amb sou públic des de la Moncloa —percebent un brut acumulat de més de 360.000 euros— no sols per a funcions oficials, sinó per a assistir a Gómez en les seves activitats privades i professionals personals.

La Càtedra i el programari: un mal patrimonial de sis xifres

La peça mestra del trencaclosques judicial és la Càtedra de Transformació Social Competitiva (TSC). Els indicis suggereixen una operativa irregular en tres vessants:

• Propietat de la marca: S'investiga si Gómez va registrar al seu nom personal tant la marca com el domini web d'un projecte nascut en el si d'una universitat pública.
• Finançament extern: Grans corporacions com Indra, Telefónica, Google i Reale Assegurances haurien aportat més de 300.000 euros per al desenvolupament d'un programari vinculat a aquesta càtedra.
• Perjudici a la universitat: La mateixa Universitat Complutense ha estimat un mal patrimonial que supera els 108.000 euros, derivat de l'ús de mitjans públics per a finalitats que van acabar en mans privades.

El contraatac de la defensa: "Relats sense base delictiva"

Com era d'esperar, les defenses dels tres implicats han reaccionat sol·licitant l'arxivament immediat de la causa. L'equip legal de Begoña Gómez manté una postura ferma basada en tres arguments clau:

• Patrimoni intacte: Asseguren que els fons mai van entrar en els comptes personals de Gómez i que la càtedra es va gestionar de manera altruista.
• Procediments habituals: Defensen que les polèmiques "cartes de suport" a empreses eren tràmits estàndard en l'àmbit universitari i no una eina de pressió política.
• Inexistència de robatori: Argumenten que els dominis web i les marques no poden ser objecte d'"apropiació indeguda" per no ser béns mobles, i subratllen que el concepte de "Transformació Social Competitiva" va ser una creació intel·lectual de la mateixa Gómez.

El paper de la Fiscalia

Per part seva, el Ministeri Fiscal, encara que en fases prèvies havia sol·licitat el sobreseïment, admet ara que després de dos anys d'instrucció l'expedient presenta una “imputació jurídicament articulada”. Encara que no dóna per provats els delictes, reconeix que existeix un relat fàctic suficient perquè sigui un tribunal, durant el judici, qui determini la innocència o culpabilitat dels processaments.